Sant Andreu de Salardú
Sant Andreu de Salardú
L’església de Sant Andreu de Salardú(en occità glèisa de Sant Andrieu de Salardú) és d’estil romànic de transició del segle XII i XIII, situada a la part alta del municipi de l’Alt Aran a la comarca catalana.
Alberga la talla del Crist de Salardú, una de les obres més representatives del romànic aranès.
La portada lateral té cinc arquivoltes decorades que descansen sobre columnes i capitells. Al mateix mur es poden apreciar dues arcades. El campanar és octogonal i afegit del segle XV, es compon de dos pisos, adossat a l’angle sud-oest, és molt esvelt i està proveït d’espitlleres que li donen un caràcter defensiu. La capçalera està formada per tres absis semicirculars amb mènsules i coronada per un campanar d’espadanya.
A l’interior, la planta es basilical, rectangular, de tres naus, la central coberta amb una volta apuntada, sostinguda per pilars i les laterals, per voltes de quart de cercle reforçades amb arcs torals.
El famós Crist de Salardú, talla romànica del segle XII, presideix l’altar major, amb pintures al fresc restaurades recentment. És obra del mateix autor del Crist de Mitgarán.
Un cop entrem a l’interior, sorprèn una elegant estructura arquitectònica gòtica sostinguda sobre pilars de base quadrada i voltes de creueria. Desplaçant-nos cap a la zona presbiterial, s’arriba fins a una de les pintures murals més extenses i més ben conservades de la Val d’Aran. Són obres del segle XVII on es representen diverses personalitats i exemplificacions bíbliques.
La culminació de la visita a Sant Andrèu de Salardú té lloc en apropar-se a l’absis central, on es troba erigida la talla en majestat del Crist de Salardú, obra mestra del taller d’Erill la Vall, al qual se li atribueix també l’execució del Crist de Mijaran. La mida del segle XII mostra la imatge d’un Crist sofrint, amb la secció triangular de les cames i els trets característics de la iconologia religiosa romànica.
Galeria
